LES SORTIDES 2008-2009 I 2009 - 2010

Podreu seguir les sortides naturalistes de les temporades 2008-2009 I 2009-2010 a través de l' Espai de les sortides naturalistes de la delegació del Bages de la Institució Catalana d'Història Natural.

LA SALABROR AL BAGES I LA GORMANDERIA AL BERGUEDÀ

Encetem temporada amb una sortida ambivalent. Per una banda, ens delectem en l'amable paisatge tardoral de la comarca veïna del Berguedà centrant-nos en temes micològics, ineludibles a aquesta època de l'any. Però per l'altre, fem una aturada menys reconfortant a casa, per conèixer les conseqüències impunes que les explotacions mineres dels afloraments salins han desfermat a la nostre terra. Per tant, una primera sortida amb amalgama de percepcions, la gourmandise boletaire i la salabror terra endins de la nostre comarca.

SALS I AMARGORS

LA SAL
Enfilant Llobregat amunt, la nostre vista de seguida ensopega amb les gegantines acumulacions de residus dels voltants de Sallent i Balsareny, els runams salins que les explotacions mineres van amuntegant gairebé de forma exhibicionista i sovint a escasa distància de les seves instal.lacions, de zones habitades així com de la natura circundant.

L'interès econòmic per nivells específics dels afloraments salins a les nostres terres, originats durant la recessió marina i el paulatí assecament del mars interiors durant l'eocè, rau fonamentalment en el contingut de clorur potàssic. Aquesta sal és present com a silvita i silvinita, essent aquesta última una mescla mecànica de la primera i d'halita (clorur sòdic). Aquesta sal és destina principalment a la producció d'adobs inorgànics compostos. La seva explotació industrial, lluny d'aturar-se, és continuament estimulada per la demanada de fertilitzants gràcies a la creixent activitat agricola a escala mundial.

L'extracció de clorur potàssic però comporta la generació d'una gran quantitat de rebuig, consistent bàsicament en clorur sòdic, acompanyada de petites fraccions del propi clorur potàssic degut a limitacions en el rendiment de la separació, de materials insolubles (sulfat càlcic, clorur de potassi magnesi,...), aigua i terra. L'acumulació inapropiada d'aquest material conforma els runams salins. La paulatina dissolució d'aquestes sals en aigua (de la pluja, subsòl,...), així com els freqüents vessaments dels obsolets col·lectors de salmorres, comporta un singular augment de la concentració iònica en aigües i terrenys. Aquest fet provoca en la vegetació una disminució en la capacitat d'absorció de l'aigua del sòl (disminució o inversió de la pressió osmòtica), desequilibris en el seu contingut salí, i toxicitat i deshidratació a concentracions més elevades. És a dir, la ralentització del creixement o la mort. És evident que aquest augment de la salinitat també afecta el medi aquàtic quan salmorres o aigües concentrades arriben a aqüifers o medis fluvials. Tot això comporta l'empobriment i modificació de l'ecosistema afectat, sovint envaïts per espècies adaptades a la supervivència en terrenys de característiques similars.

L'AMARGOR
Ens aturem prop de Vilafruns, i al peu mateix de la riera de Conangle, observem en directe aquests efectes.


1. Aqüeducte de la Sèquia sobre la riera de Conangle (Autor foto interior: Albert Pujolar)

En apropar-nos a la riera, vorejant un conreu, s'evidencien signes de vessaments i zones d'acusada salinitat. Les àrees properes al punt d'accès al col·lector i que pateixen sobreeiximents periòdics, són terres ermes. Al perímetre del camp, advertim també la presència d'espècies característiques de comunitats halòfiles, com es ara el blet o herba molla (Atriplex prostrata),


2. Herba molla o Blet (Atriplex prostrata), principalment localitzable en ambients halòfils

A la riera, d'aigües aparent però confusament netes, hi observem de nou que espècies com el jonc marí (Juncus maritimus) o el tamariu (Tamarix spp) guanyen terreny sobre la vegetació autòctona menys toletant als elevats continguts salins (bogues, canyissos, arbres riberencs diversos com pollancres,...)


3. Vegetació alterada a la vora de la riera de Conangle

Mentre es fa un enregistrament per a denunciar aquesta problemàtica, s'analitza in-situ la concentració d'ions clorur, arribant fins els 14000 mgL-1, quantitat que supera en 3 ordres de magnitud la concentració esperable en un medi fluvial, i per tant, molt més propera a la d'aigües marines.


4. L'enregistrament, a la llera de la riera

Més informació:

http://www.lasequia.org/montsalat/

Deixem amb regust amarg, però conscienciats, la nostre comarca i enfilem Llobregat amunt, per acostar-nos a Espinalbet, on comencem la caminada.

A ESPINALBET, COMENÇA LA COLLITA
A Espinalbet, i seguint el GR-107 cap el N, i tot fent camí iniciem la recol·lecció d'exemplars de bolets de diverses espècies. Distrets en aquesta tasca, i després d'una breu parada per esmorzar, arribem a l'esplanada de la Mare de Déu de Corbera.

5. Mare de Déu de Corbera

De camí a l'estany, un regitzell de plantes d'estatge montà ens acompanyen, com la carlina, la cerverina, campanetes, gencianes, centaurees, trepons, i orenga entre altres,

6. Cerverina (Catananche caerulea)


7. Campanetes, de floració tardana (Campanula glomerata)


8. Flor de Centàurea jàcea (Centaurea jacea)


9. Genciana ciliada (Gentiana ciliata)

i també un bona mà de Tettigònids, de tons variables, entre verds lluents i marrons,


10. Somereta (Ephippiger ephippiger) femella, de la família dels Tettigònids, amb l'oviscapte ben visible

11. Mascle de somereta (Ephippiger ephippiger), exemplar de tonalitats marronoses

D'aquesta manera ens anem apropant a l'estany, habitualment sec i el coll de les Nou Comes.

A L'ESTANY, EXPOSICIÓ MICOLÒGICA
Abans de dinar, fem un últim tomb pels boscos del voltant, a la recerca d'altres espècies per a completar l'exposició micològica que ens espera després de dinar,

12. Cresta de gall (Tremiscus helvelloides), creixent entre molses, en boscos de coníferes. A pesar del seu aspecte, pertany a la classe dels heterobasidiomicets, familia de les tremel·làcies.

13. Cuagra, del gènere Russula, un altre espècie habitual als boscos de casa nostra. Per la seva localització i aspecte aparent (color, barret lleugerament infundibuliforme,...), podria tractar-se d'una Cuagra vinosa (Russula xerampelina), però cal advertir que no es va portar a terme les observacions necessàries per a la seva identificació.

14. Cistells, més o menys plens, però sempre prou diversificats com per engruixir l'exposició micològica (Autor foto dreta: Albert Pujolar)

Després d'un bon àpat, arriba l'exposició micològica de totes les troballes, que engloben bolets gastronòmicament populars com el rovelló -segons com l'anomenem al Bages- o pinetell (Lactarius deliciosus), en ocasions parasitat per l'ascomicet Peckiella lateritia, passant a ser conegut popularment com a mare del rovelló, rovelló o esclata-sang (Lactarius sanguifluus) llenega negra (Hygrophorus latitabundus), llenega groga, popularment anomenada blanca (Hygrophorus gliocyclus), fredolic (Tricholoma terreum), pebràs (Russula delica), carlet vermell (Hygrophorus russula), camagroc (Cantharellus lutescens), cama de perdiu (Chroogomphus rutilus), apagallums (Macrolepiota procera), bolet de tinta (Coprinus comatus), pinetell (Suillus sp.) o els camperols o xampinyons (Agaricus sp.),

15. Cames de perdiu (Chroogomphus rutilus) (Autor: Albert Pujolar)

16. Camperol (Agaricus sp.) (Autor: Albert Pujolar)

17. Apagallums (Macrolepiota procera) (Autor: Albert Pujolar)

espècies tòxiques com el reig bord (Amanita muscaria),

18. Reig bord (Amanita muscaria), amb substàncies tòxiques i psicotròpiques

fins a altres menys o gens presents a la taula i per tant, més desapercebuts tot i ser tant o més abundants, com la lleterola (Lactarius chrysorrheus), les cuagres (Russula sp.), els peus de rata (Ramaria sp.), la bromosa (Clitocybe nebularis), els cortinaris (Cortinarius sp.), la mocosa blanca (Hygrophorus Eburneus), l'alzinoi (Armillaria mellea) o gasteromicets com el fetjó (Rhizopogon roseolus), el pet de llop (Lycoperdon perlatum) o l'estrelleta (Geastrum fimbriatum),

19. Cuagres (Russula sp.) de diverses espècies (Autor: Albert Pujolar)

20. Bromosa (Clitocybe nebularis) (Autor: Albert Pujolar)

21. Alzinoi (Armillaria mellea), lignícola present en tot tipus de bosc (Autor: Albert Pujolar)

22. Cortinaris (Cortinarius sp.), tres espècies (Autor: Albert Pujolar)

23. Fetjó (Rhizopogon roseolus) (Autor: Albert Pujolar)

24. Pet de llop (Lycoperdon perlatum) (Autor: Albert Pujolar)

25. Estrelletes (Geastrum fimbriatum) (Autor: Albert Pujolar)

També trobem mixomicets, fongs ameboides que en fase vegetativa formen plasmodis, masses protoplasmàtiques plurinucleades i plàstiques, capaces de desplaçar-se englobant per fagocitosi microorganismes (llevats, bactirs, hifes,...) i substrats orgànics diversos. En la següent fase d'evolució, quan les condicions propícies d'humitat ho permeten, el plasmodi es fragmenta i es diferencia en cossos fructífers, sovint esporangis. Aquests organismes tenen una importància destacada en el control bacterià i en el suport als procesos de descomposició de matèria orgànica als boscos.

Un cop desmuntada l'exposició i recuperats els bolets comestibles, seguim camí enfilant la Baga de les Noucomes cap a Peguera.

A PEGUERA, TRAVESSANT PER LA BAGA DE NOUCOMES
La bonica fageda a la baga que travessem ens permet tant gaudir d'un preciós paisatge tardorenc com seguir trobant espècies interessants,

26. Fageda de tardor (Autor foto esquerra, Albert Pujolar)

27. Peu de rata (Ramaria sp.), entre fulles de faig i molses

28. Tora blava (Aconitum napellus), amb abella inclosa, de la família de les Ranunculàcies, fortament metzinosa degut als alts continguts d'aconitina, un potent alcaloide neurotòxic.

Acompanyats dels deliciosos tons de tardor, i trobant-nos pel camí alguna altra sorpresa, com topar-nos amb algun porc senglar (Sus scrofa), arribem a Peguera envoltats dels colors més encisadors que la natura ens ofereix.

29. Colors de tardor

Un xic més enllà, arribem fins el Coll de Fumanya on, un cop més, podem admirar les petjades de dinosaures del Cretaci Superior, on se n'hi han registrat al voltant de 3500,

30. Petjades de dinosaure, al Coll de Fumanya

LES SORTIDES 2008-2009

Enguany el calendari de sortides pentina el nostre territori de Nord a Sud i de ponent a llevant, i per tant, ens permet de nou comprovar la gran diversitat d'espais naturals que ens envolta.

Aquest blog neix amb la voluntat de continuar amb la tasca iniciada amb el seu antecesor, dedicat fonamentalment a recollir i resumir les sortides de la temporada passada 20007-2008.